La llegenda de Sant Jordi explica que a la ciutat de Montblanc hi havia un drac que tenia sota domini al poblat i la seva gent. Tots ells estaven obligats a donar-li el seu bestiar per alimentar-se, fins que un dia ja no van quedar més animals que menjar-se... Aleshores, el drac anava persona per persona i tant bon punt se la menjava com se la berenava. Fins que va arribar el dia que el drac tenia que menjar-se a la filla del rei. Aquest, òbviament no volia que el drac matés a la seva filla, llavors va fer una crida anunciant que qui matés l’animal, es podria casar amb la princesa. Aleshores va aparèixer un cavaller amb el nom de Jordi damunt d’un gran cavall blanc i amb la seva llança va matar al drac. Al cap d’uns dies, allà on el cavaller havia matat al drac, hi va néixer un roser de flors vermelles, com la sang del drac vençut.
Aquest Sant Jordi l’empresa PROCAMP es centrarà en el menjablanc, un postre típic de la zona del Baix Camp, que te els seus orígens des de mitjans del segle XVll. El menjablanc és una deliciosa crema d’ametlles amb un matís de llimona i canyella. No us podeu quedar sense degustar aquestes postres.
Aquí no acaba la historia...de fet, torna a començar i és insòlita, diu així:
Temps era temps, en un país molt llunyà, hi havia un drac monstruós. Aquella bèstia, que feia por de veure, podia caminar, nedar i volar.
El drac matava i s’empassava tot el que trobava davant seu: ramats d’ovelles, bous i cavalls, i també homes i dones i nens. I destrossava les cases.
Perquè no fes tant de mal a tothom, el poble decideix donar-li per menjar un parell de bens cada dia, quan s’acaben els bens, li donen bous i cavalls i altres animals. Però va arribar un dia que ja no quedava cap animal, i llavors, el poble va acordar que, abans que no matés a tothom, cada dia, per sorteig, li donarien una persona perquè se la mengés.
Un dia va tocar la mala sort a la filla del rei. El rei que no en tenia cap més filla, estava desesperat. No volia lliurar-la al drac, però el poble li va exigir que fes com tothom. Sinó, el drac sel’s menjaria a tots. Van portar, doncs, la princesa davant del drac…
Però quan el drac va obrir la boca per menjar-se la princesa, va aparèixer Sant Jordi dalt d’un cavall blanc... Amb un terrina de menjablanc!
El drac al percebre tant agradable olor va preguntar tot sorprès...
-Que és el que fa aquesta olor tant exquisita ?
Sant Jordi li va dir:
-Es una recepta de Reus, la meva ciutat. Si alliberes a la princesa podràs menjar-ne tot el que vulguis.
El Drac al provar el menjablanc va quedar tant agraït que va acceptar el canvi i a més es va tornar bo.
Sant Jordi va donar una rosa a la princesa en senyal d’amor.
Iris Izquierdo
Dept. de màrqueting
Comments